Cap a nous horitzons

Bé, camarades, darrera i última entrada...aii, quina pena!, ara que començava a agafar el "gustillo" a tot això...bé, és l'avantatge que té un EPA que sempre pots continuar, afegint reflexions, textos, pensaments...per alimentar al teu ritme el propi aprenentatge.

En fi,  haig de dir que això de construir un blog utilitzant les noves tecnologies, no ha estat tan malament com em pensava. Realment, estic una mica sorpresa de mi mateixa ara quan veig el blog amb tants colorins, fotografies, imatges, vídeos...puc dir que fins i tot m'he divertit construint-lo.

Suposo que molts de vosaltres que potser no em coneixeu tant ( i que és difícil fer-ho sense un Facebook o un Twitter pel mig) pensareu que no hi ha per tant construir un blog. Bé, això és discutible...i perquè us feu una idea de la meva identitat visitant-immigrant, a continuació us mostraré una mica del background --tecnològicament parlant--que tinc:

L'autora d'aquest blog (ho sigui la present escrivint) va néixer en l'era analògica dels inicis, ben iniciats dels 80. A casa seva, els instruments més innovadors que tenien era la super8 (gravadora de vídeo amb cinta de pel·lícula de 8mm)  i la batedora per fer purés. El reproductor de vídeo VHS va venir desprès, quan tenia 8 anys i aquest nou aparell a casa dels Gils va esdevenir "lo más" del momento. La família al completo va trigar dos dies a descobrir que aquell instrument tan sofisticat podía fer talls de gravació i així saltar-nos els anuncis televisius quan gravaven un peliculón emès per televisió. Dues setmanes més tard, els Gils també van descobrir que el botó prohibit per a les cintes de vídeos llogades al videoclub era el botó REC . Pobres pares!, les vegades que van haver d'excusar-se al videoclub per portar-los un remix de les pelis d'Indiana Jones i la sèrie Barrio Sèsamo, amb Espinete com a protagonista. Però, realment allò que realment va canviar les seves vides --encara no sé si per bé o malament-- va ser l'arribada del primer ordinador i una cosa que feia un soroll  gereegersgsffsfsfsushwrtefqvsvsbffrrxzwyhjj quan s'engejava (estic parlant del router). I és clar, la família es va haver d'adaptar ràpidament a nous mecanismes d'escriure, d'enviar-se cartes, de buscar informació, de veure més món sense aixecar-te de la cadira...tot un impacte dins el nucli familiar.

Per als qui no estigueu familiaritzats aquí teniu el model super8  i els seu projector en versió adulta (a dalt) i el model super8  i el seu projector en versió infantil (a baix). Mare meva!, en quines condicions més retro vivíem.

Aquest és un model semblant d'ordinador que utilitzàvem a l'escola -- no és broma. A cinquè d'EGB començaven a familiartitzar-nos amb aquestes noves tecnologies en l'assignatura d'informàtica. Allà feiem bàsicament jocs i ens escrivíem amb un mariner de la Vendeé Globe mitjançant una nova via de comunicació anomenada Internet.   

Bé, amb aquest background exposat, us podeu fer una idea de com vaig patir l'arribada a la universitat l'any 2010. Aproximar-me als misteris i abismes de l' EVA va ser dur, molt dur. Recordo que en un dels primers dies de classe ens van introduir un programa anomenat Moodle. Que dimonis és això? Que m'esteu dient, que haig de comunicar-me amb la resta de la comunitat acadèmica a través de fòrums i correus electrònics en una interfície delimitada? Que haig de buscar la informació navegant per repositoris, bases de dades, revistes electròniques, etc.? Que haig de penjar els treballs a través d'una bústia virtual sense pestanyetes ni segells?  Aquí no sobrevivo...

Bé, els principis com ja sabeu sempre són durs, ens costa adaptar-nos als canvis, però poc a poc, sense adonar-se, una es va fent turista, després visitant i, algun dia encara mooooolt llunyà, resident. Tot i que, espero mantenir la doble residència analògica on els carrets, els molinets de cafè i les màquines d'escriure puguin viure amb el reconeixement que es mereixen. Moltes emocions i sensacions s'han perdut amb la seva extinció.

En fi, tripulants, mariners, corsaris, pirates i la resta d'indefinits, aquest vaixell s'acomiada, ha de continuar la seva travessa avançant cap a nous horitzons. La petita embarcació se'n torna a la mar a la cerca de nous tresors, canviant els rumbs i les direccions, transformant paisatges i punts de mira, reinventant-se dia a dia com l'aprenentatge, com les relacions entre persones, com les llengües, com nosaltres...

Un plaer compartir, camarades.

 

Queviures en alta mar

Bé, ja estem arribant al final d'aquest curs i no sé vosaltres però jo tinc ja totes les neurones exprimides amb tantes lectures, reflexions i produccions. Crec que les meves "neuris" estan totes a cures intensives perquè no hi ha manera d'inspirar-se i queda poc temps... Per tant, amb aquesta entrada no pretenc anar més enllà que mostrar alguns dels recursos més significatius --ja sigui per bé o malament-- que he tingut en cadascuna de les habilitats lingüístiques.

 RECURSOS de COMPRENSIÓ ORAL i SIGNADA

Podríem dir que pel que fa a la comprensió oral de les llengües maternes recordo que gran part de les classes del cicle inicial les passàvem escoltant o cantant cançons i, contes, molts contes. A l'escola quan anàvem de colònies, cada nit abans d'anar a dormir els mestres explicàvem una mica més d'una història inventada nits endarrere. Nosaltres érem els creadors de l'inici de la història i els mestres els oradors amb potestat de continuar-la. Tots els nens i nenes ens quedàvem encandilats amb les aventures d'uns personatges simpàtics i alegres sorgits del no res, de la nostra imaginació i invenció. Però, el més important de tot allò era que sense saber-ho, tots, a través del relat d'un conte, estàvem aprenent a escoltar. Desprès ens fem grans i aquesta pràctica es va perdent, no sé per què...
Tanmateix, sempre he buscat el recurs de la narració, del diàleg, del cinema i les cançons per aprendre i comprendre les llengües estrangeres. Els exercicis de listening d'una situació fictícia o descontextualitzada (a lo estructuralista) m'han avorrit bastant, la veritat. Per sort, he tingut grans professors que han ofert als alumnes un ventall de recursos per reprendre la difícil tasca d'escoltar, ja sigui a través de converses quotidianes; diàlegs que importen o que no, però et fan passar una bona estona; debats i conferències; anècdotes i acudits; teatre i poesia. 

El meu primer cançoner de l'escola. Mare meva!, quants "hits" que he retrobat: Les nenes maques; Dins la fosca; En Panxo i en Pinxo, i molts més!

Aquí teniu un poema en llengua de signes neerlandesa perquè us feu a la idea de quants poetes sords hi ha al món. Si alguna vegada teniu l'oportunitat d'escoltar amb els ulls els poemes de Wim Emmerick, estic segura que quedareu encandilats.

RECURSOS d'EXPRESSIÓ ORAL i SIGNADA

Al llarg dels anys, he tingut un "pupurri" de recursos per millorar l'expressió oral i signada de les meves llengües estrangeres: simulacions, escenificacions, presentacions, debats, quizzes o una conversa informal fora de l'aula. Tots aquests recursos m'han fet passar molt bona estona, però malauradament no han estat suficient per adquirir una fluïdesa acceptable en les llengües estudiades. Expressar verbalment tot pensament o sentiment amb bona pronúncia, entonació i ordre coherent és difícil. Parlar comunicant costa, costa molt i és una llàstima que aquest tipus de recursos només els hagi pogut gaudir en l'aprenentatge de les meves llengües estrangeres. De tant en tant, treballar una bona dicció, una bona entonació, les pauses i la coherència del discurs oral en les meves llengües maternes, m'haguessin estalviat algun que altre malentès i moooooooooolts mal de caps. 

Aquí teniu un parell de recursos que he tingut per treballar la pronúncia en anglès a través del joc. El recurs de l'esquerra és com jugar a "tocat i enfonsat" però aquí les coordenades són fonemes. El recurs de la dreta és per treballar l'entonació; només aconseguiràs sortir del laberint si vas seguint les paraules esdrúixoles.

RECURSOS de COMPRENSIÓ LECTORA ( tema apart)

I arribem al tema estel.lar: la lectura. Bé, per on començar...bàsicament el recurs més utilitzat per fomentar la comprensió lectora ha estat llegir llibres complets fora de classe. En aquestes lectures, gairebé mai es feien unes prediccions sobre el text abans de començar a aventurar-se amb el llibre; simplement, després de cada lectura (la majoria obligatòria) havíem de redactar un resum o respostes a desenvolupar. El ventall de lectures estava força reduït a les novel·les, sense familiaritzar-te amb articles de premsa, còmics o textos més seriosos, però útils, com ara contractes o formularis. Tot era gènere literari, i alguns, buaaf!, menudo tostón! Principalment a l'institut, els recursos per fomentar la lectura d'una manera més activa i dinàmica...diguem-ne que "esa posiblidad no estaba contemplada". Tampoc recordo que m'hagin ofert gaires recursos per aprendre a llegir entre línies o darrere les línies. Tot era així: lectura individual, planera, descontextualitzada, poc crítica i sovint avorridíssima.

Aquí teniu uns quants llibres de lectures. El primer que veieu era un llibre de lectures, un recull de contes, cançons, endevinalles, rodolins, etc. que treballàvem dins l'aula. Els dos restants són llibres de lectura obligatòria que havíem de llegir a casa; tots dos molt divertits.

 

No heu experimentat mai una lectura en què teniu l'oportunitat de canviar alguna variable del text: un personatge, una frase o un final ? El castell dels horrors és un d'aquells llibres en què tu triaves l'aventura, és a dir, construïes la història saltant de pàgina, tornant al darrera o al davant sense fi; tot molt embolicat que si no tenies memòria t'hi podies passar hores per trobar un desenllaç. Aquest tipus de lectura eren voluntàries i sempre es llegien a casa. Una llàstima perquè imagineu que divertit seria una lectura com aquesta dins una aula, jo almenys hagués al·lucinat.

Bé, suposo que molts de vosaltres heu sofert la tortura de llegir-lo a secundària i pels qui heu tingut la sort d'evitar-lo, enhorabona! Tirant el Blanc, el llibre que hagués venut l'ànima al diable per saltar de la primera plana a l'última en un plis-plas. En fi, potser hagués estat diferent si la lectura m'hagués donat l'opció de canviar alguna variable o, si més no, fer la lectura amb algun tipus de preparació prèvia a classe i compartir el tostón plegats.

RECURSOS d'EXPRESSIÓ ESCRITA

Per acabar us voldria parlar sobre un taller d'escriptura en llengua anglesa que vaig realitzar a la Universitat de Concordia en Montreal. Al principi, vaig pensar: ¿dónde me he metido?; però després vaig aplicar la filosofia flippping and flowing --que sovint m'acompanya en momentos duros-- i m'ho vaig passar pipa. Van ser vuit sessions de 2 hores i en cadascuna feiem moltes coses diferents: escriptura cooperativa, canviar un escrit propi a un altre gènere o estil, escriure un text amb que apareguéssin unes parules determinades, producció de textos ràpids de 10 minuts...tot escrivint, transformàvem la llengua, jugant, manipulant el missatge, dibuixant sentiments, veure que les paraules van més enllà quan les deixem lliures...

Some little pieces of lives va ser el meu primer llibret com a principiant en aquesta vocació d'escriure. A l'esquerra veieu la tapa d'aquest recull d'històries, contes i relats escrits en aquest taller. L'esborrany que veieu a la dreta és un exercici per parelles: escriure una història amb a partir d'un diàleg en 20 minuts.