En el transcurs d'un curs

El meu programa de llengua estrangera de tot un curs a l'educació primària era principalment estructural (audiolingual) i nocional-funcional en els cursos inicials i, ja en els cursos superiors el currículum anava dirigint-se cap a un enfocament més situacional (contextos d'ús) amb algunes tasques per projectes. El propòsit educatiu era familiaritzar-se amb la primera llengua estrangera utilitzant un vocabulari i estructures bàsiques per després utilitzar-les en les situacions quotidianes de cada dia.

Per arribar a aquests objectius, els procediments i mitjans didàctics que utilitzàvem era seguir les unitats i activitats del llibre de text. Aquest  integrava en cada unitat les 4 habilitats bàsiques de la llengua: llegir, escoltar, escriure i parlar. No obstant això, en els programes dels cursos inicials es donava més émfasi a treballar les habilitats receptives que no pas les productives. D'aquesta manera, durant el curs escolar s'anava treballant progressivament un vocabulari i unes estructures sintàctiques de manera integrada: frases afirmatives-frases imperatives- frases negatives- frases interrogatives. Tanmateix, en els cursos inicials no es van treballar seqüències més llargues que la frase o diàlegs orals extensos.

Com podeu veure en cada unitat del llibre d'anglès que utilitzàvem es treballaven diverses habilitats lingüístiques: llegir, escriure, parlar i escoltar. Teniem exercicis com ara aquests: "Interview your teacher. Ask: Do you like...?" i "Write the questions and the answers" o  "Listen and write" i  "Now say where the things are".

Desprès un cop adquirit les competències bàsiques dels programes audiolinguals i funcionals dels cursos inicials, els programes proposats per als cursos posteriors estaven més encarats a treballar les habilitats productives. En aquells cursos superiors (7è i 8è EGB), recordo que parlàvem més i feiem ús de la llengua estrangera en diversos contextos comunicatius. A més a més, realitzàvem altres activitats complementàries al llibre de text com anar a veure representacions teatrals en anglès o fer alguna activitat per projecte com per exemple preparar el vitage de fi de curs. Tot i que es treballaven sovint les competències sociolingüístiques i discursives (com presentar-te, com demanar una adreça amablement, etc.), era una interacció pobre sense posar atenció a les competències de pronúncia i entonació. A més, els diàlegs que produíem amb altres companys/es de classe estaven reduïdes a uns contextos determinats de l'entorn inmediat (parts d'una casa, menjar, transport, adreces, etc.) que no abraçaven ni de lluny totes les situacions comunicatives que ens poguessin trobar en la vida real.

Posteriorment, a l'institut, la manera com s'organitzaven els cursos de llengua estrangera seguia un enfocament purament gramatical. Cap d'aquells currículums que vaig tenir durant 4 anys, donaven resposta a les necessitats, motivacions i interessos de l'alumnat. No hi havia una anàlisi a consciència de les necessitats reals per després formular uns objectius significatius i triar el contingut en base aquests. L'objectiu principal d'aquells currículums era assolir una competència lingüística purament acadèmica, bàsicament adquirir una competència gramatical. S'ignoraven les competències lingüístiques comunicatives com comprendre, parlar i conversar, o les competències sociolingüístiques com reflexionar sobre la llengua amb la seva dimensió social i cultural. Durant anys, l´única cosa que feiem era produir i corregir exercicis de normativa i sintaxi "com a xurros". Recordo la memorització dels verbs irregulars com si fossin les taules de multiplicar o construir frases interrogatives a partir de les afirmatives sense cap context.

Fent aquesta instrospecció curricular dels anys escolars, considero que abans d'elaborar un programa de tot un curs, s'ha de posar molta atenció a quines són les necessitats dels estudiants en la realitat que els envolta. Realitzant una anàlisi profunda de les característiques, interessos i motivacions dels estudiants acord amb l'entorn, pot ajudar a elaborar uns objectius més significatius i comunicatius perquè siguin partícips actius de la realitat social de la qual formen part.

Què farem avui?

Tot i que resulta difícil perfilar la manera com estaven organitzades les meves classes de llengües, podríem dir que he tingut bàsicament dos models de planificació. Un amb un enfocament més comunicatiu i pragmàtic i, l'altre amb una visió més mecànica i programada.

Pel que fa a les activitats que feiem a les classes de llengua de l'escola primària, es seguia una programació organitzada en 4 passos: fer un recordatori comú d'allò que havíem treballat a la classe anterior; corregir els deures contrarestant respostes; presentar el nou ítem a treballar; treballar el nou ítem amb exercicis per parelles o equips i, finalment, realitzar individualment altres exercicis a casa que es corregirien a la classe següent col·lectivament.

Recordo que a les classes es seguia un mètode deductiu, sobretot quan el que calia aprendre eren nocions de gramàtica i sintaxi. Tanmateix, tots aquests passos del mètode deductiu: l'explicació de la norma, la mostra d'exemples, l'aplicació amb exercicis i avaluació; es feien d'una manera interactiva i col·lectiva. És cert que eren classes molt pautades i mecàniques però alhora també es feien a través de pràctiques comunicatives i obertes. Tot i que el docent dirigia l'activitat, es deixava també molta llibertat perquè l'alumnat digués la seva --saltant de la expressió oral a l'expressió escrita-- i així poder experimentar amb la llengua de manera integrada i contextualitzada. A l'escola molts mestres elaboravem els seus pròpis materials i sovint feien activitats que duraven setmanes. Per exemple, les sortides al teatre: primer el mestre ens presentava els textos previs al que desprès veuriem com a espectadors, seguidament preparàvem les preguntes que li voliem fer a la companyia de teatre, després anàvem a gaudir de l'espectacle i del col·loqui posterior, i finalment a l'aula, plasmàvem allò que havíem après amb un treball escrit.

Aquí teniu un dels treballs per projectes que feiem a català. Un cop vista l'obra, a classe havíem de contestar a unes preguntes sobre el que havíem vist. Recordo que les preguntes eren molt obertes i reflexives: explica l'argument de la història que més t'ha agradat, quines conclusions en treus?, què és el t'ha sobtat més de l'espectacle?, quin recurs teatral. 

Quant al model de planificació de l'institut, recordo que les activitats de les classes eren la repetició exacta de les classes anteriors, és a dir, primerament, presentació d'ítems nous amb el suport del llibre de text o dossier; seguidament, exercicis per pràcticar individualment i en silenci i, finalment, lliurament de la tasca per al professor/a i retornats els exercicis corregits pel professor/a. Sempre la mateixa rutina, una repetició mecànica d'estructures lingüístiques; a vegades penso que vaig patir un deja-vu de 4 anys --quin avorriment, per favor!

En aquelles classes el docent controlava totalment les activitats seguint "a raja tabla" el mètode deductiu: explicació norma, exemples, exercicis aplicats a la norma, avaluació. Per tant, amb aquesta planificació tan adoctrinada, no hi havia gaire espai per als aprenents i les seves reflexions, tot era aplicar la norma i saber l'excepció. A més, s'avaluava si havíem après l'objectiu mitjançant la correcció d'exercicicis de manera autoavaluada o bé amb un feedback de marques  vermelles del professorat.

A les classes de l'institut molt poques vegades feiem activitats on els aprenents tinguéssin un rol més protagonista del seu procés d'aprenentatge. Les activitats tenien una visió molt reduccionista de la llengua sense integració de les habilitats lingüístiques: llegir, escoltar, conversar o escriure; ja que bàsicament feiem activitats d'ortografia i sintaxi. Quant a la presentació d'ítems, no es presentava de manera contextualitzada, la qual cosa desmotivava bastant seguir amb la classe i jo que em considero una aprenent cinestèsica que aprèn quan manipula i s'involucra personalment en allò que fa, no us podeu imaginar els planetes imaginaris que vaig visitar durant anys en aquelles classes de llengües.

Com podeu veure només són exercicis de sintaxi i normativa. Que està molt bé tenir una base sòlida de la gramàtica prescriptiva i la seva estructura canònica, però a la vida real l'ús que se'n fa de les llengües va més enllà: hi ha metàfores, entonacions, ironies, noves construccions, etc.

Finalment, per acabar aquesta entrada amb positivisme, us voldria presentar el model de pogramació que vaig tenir a l'Escola Oficial d'Idioma (EOI) en tots els cursos. Un model de planificació de les activitats pragmàtic, integrador i comunicatiu. Les classes sempre es començaven amb una activitat divertida i motivadora per escalfar motors, seguidament el professor/a ens presentava els nous ítems a treballar aquell dia, després ho treballàvem amb activitats principalment per parelles o en equips i, finalment, per acabar mostravem allò que havíem après amb una tasca comunicativa final. Tant la presentació dels nous ítems com la realització de les pràctiques es feien des d'una visió més holística i integradora. El docent mostrava el nou ítem de manera contextualitzada i en sistemes de representacions diferents (vídeos, audios, relat d'anècdotes, esquemes, etc.) perquè l'aprenent pogués processar el contingut i aplicar-lo a diferents situacions més fàcilment.

En aquesta EOI les activitats i pràctiques s'adequaven a les necessitats de l'alumnat, l'aprenent sabia perquè estava realitzant aquella activitat i no una altra. Per aprendre els nous ítems, els estudiants seguíem un mètode de caire més inductiu, és a dir, l'alumne era qui es trencava el cap per trobar la norma i endevinar la funció que adquireix en situacions diferents però sempra amb la guia, evidentment, del docent. Tanmateix, el rol del docent no era tenir el control absolut de les activitats a l'aula sinó més aviat dirigir-les per guiar a l'alumne cap a l'objectiu prestablert. Al principi de la classe, el docent tenia més potestat però a mesura que anava avançant la classe aquest anava deixant més autonomia i protagonisme als alumnes, deixant el desenvolupament de l'activitat plenament a mans dels aprenents.

Des de la meva experiència com a alumna de llengües, crec que es important triar quines són les activitats més apropiades per treballar uns continguts o uns altres. És important doncs, tenir un ventall ampli d'activitats que treballin la llengua de manera integrada i contextualitzada, sense oblidar els estils d'aprenentatge dels alumnes, és dir, tenint en compte com poden reconèixer i entendre millor el contingut sense desmotivar-los.