Les xifres no són res en el fons del mar: a mode informatiu

El model d'avaluació que vaig "patir" durant gairebé tot el meu procés d'aprenentatge ha estat aquella avaluació en què, a través d'uns exàmens a finals de trimestre, havies de demostrar tot allò après o millor dit memoritzat. Posteriorment, totes les habilitats demostrades o demostrables en el paper d'examen, el professorat les transformava en una nota aplicant sempre una mena de fórmula alquimista. Aquella xifra mordaç, que sorgia de no sé on, era capaç de jerarquitzar i estigmatitzar el perfil escolar dels aprenents. Sí, senyors, un número reflectit en un informe permetia classificar l'alumnat segons la categoria de bon estudiant o mal estudiant amb els éxits i fracasos respectius. El model d'avaluació del qual m'estic referint és l'avaluació quantitativa, sumativa, normativa i final. 

Aquest tipus de pràctica la recordo com una activitat hermètica i descontextualitzada de tot procés d'aprenentatge, ja que no deixava espai perquè l'alumne fos partícip del seu propi procès, ni reflexionés sobre allò que anava aprenent o els motius perquè encara hi haguessin aspectes no adquirits. Moltes vegades ni tans sols érem informats de què i com seriem avaluats, i aquest fet, provocava sovint angoixa i desorientació. Us podeu imaginar doncs, amb quins ulls mirava la pràctica d'avaluar: 'judici final'; 'crítica despiatada'; 'sanció'; 'control'; 'neguit'; 'frustració'.

Anys més tard però, i ara aquí pensant més detingudament sobre el tema, veig que la pràctica d'avaluar és una activitat que va més enllà de comprovacions deslligades a l'aprenentatge, sinó que és una fase més d'aquest procés. Si a l'hora de valorar tot allò adquirit en el procés d'aprenentatge es fa de manera continuada, amb una escolta activa, interactiva i, una mirada més ecològica i global, l'avaluació podrà ser tractada com un recurs clau per millorar l'aprenentatge, un moment idoni perquè l'alumne pugui reflexionar sobre els coneixements que està assolint i se senti motivat per anar avançant. En definitiva, si reunim totes les informacions necessàries i significatives per valorar l'assoliment dels objectius proposats, l'avaluació serà valorada com una oportunitat per aprendre tot allò que sabem i que encara no ho sabem.

Bé, per concloure aquesta entrada, aquí us ensenyo alguns dels meus instruments d'avaluació que m'han ajudat a entendre que l'avaluació és una pràctica difícil de delimitar, ja que ens trobem davant un fenomen complex amb diverses actuacions i múltiples funcions.

Aquí teniu un exemple de coavaluació d'expressió escrita i comprensió del discurs. Aquest exercici el vam fer per parelles, en què un alumne feia un discurs descriptiu d'un paisatge i l'altre ho reproduia mitjançant un dibuix. Desprès s'ensenyava la fotografia original i es comparava amb el dibuix. L'alumne que havia fet el dibuix havia de valorar la producció i comprensió de la descripció mitjançant les diferències entre el dibuix i la fotografia. Considero que és una coavaluació molt encertada, ja que permet a tots dos alumnes reflexionar sobre les pròpies habilitats amb una pauta avaluativa molt senzilla i clara (comparació dibuix i fotografia).

 

Aquí us mostro dos models d'exàmens de les PAU de llengua castellana. El model de la dreta és de l'any 1998 i era un dels que utilitzàvem a les classes de llengua castellana de COU per tenir una referència de com era una avalució externa. En aquest exàmen públic, mitjançant un fragment literari (opció A) o un article de diari (opció B), s'avaluaven 4 aspectes de la llengua: 1.anàlisi sintàctica, 2.qüestions gramaticals, 3.comprensió del text i 4. teoria (parlar sobre algun aspecte de la llengua com ara la creació lèxica).  El model de la dreta és de l'any 2012, extret del web de la Generalitat de Catalunya.En aquest examen, els aspirants també poden escollir entre un fragment literari o un article en línea, però a diferència del model del 98, aquest consta de tres blocs avaluables: comprensió lectora, expressió escrita i reflexió lingüística, però cada bloc es troba més desglossats en competències específiques. Tanmateix, ambdos models estan dissenyats perquè siguin fàcils de ser mesurats i aplicar d'aquesta manera l'avaluació sumativa amb més objectivitat. Ara bé, el desenvolupament d'actituds, aptituds i altres progressos més difícils de constatar amb una xifra, en aquests exàmens queden relegats de ser puntuats i molt menys de ser valorats.

Aquest és un exemple d'una heteroavaluació interna, en què la professora em va avaluar una presentació oral dins la classe. Si us fixeu, tot allò que s'avaluarà està desglossat per competències específiques de manera clara i precisa. D'altra banda, tot i ser una avaluació quantitativa, considero que l'avaluació és de caire formatiu, ja que amb els comentaris exposats, l'alumne pot fer-se una idea d'allò que ha de millorar; ara, saber com millorar-los això ja és un altre tema...

Aquí teniu dos feedbacks de dues professores de la casa. El primer corresponen a una avaluació d'habilitats productives de llengua de signes catalana. El segon correspon a una avaluació d'un assaig sobre llengua i educació. Els he triat perquè aquests discursos han repercutit positivament en el meu procés d'aprenentatge. El primer per plasmar els progressos a través d'una avaluació ipsativa i pel seu  efecte Pymalió : "si esperamos algo positivo de los alumnos éstos mejoraran; si no confiamos en que progresen, no lo harán" (Sacristan, Gimeno J., 1998). El segon per la definició d'uns criteris avaluatius clars i per la tutoria convocada, ja que la conversa entre professor/a i aprenent sobre la nota d'un treball dona l'oportunitat de comentar més profundament els aspectes que funcionen i els que calen millorar en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

I per acabar aquesta entrada, us adjunto el certificat d'apte de la prova més extravagant i significativa que he fet fins ara: entrevista oral a la frontera de Toronto (Canadà) per passar als EUA. Una prova de comprensió i expressió oral en llengua anglesa molt vàlida: apte =passes la frontera; no apte= confinada a una cel.la fins a nou avís. L'avaluador: un agent de policia dels EUA  i l'avaluada: jo, l' única pringada que van agafar entre un quebequense i una texana. Aquí teniu el meu certificat d'apte i com us podeu imaginar no vaig reclamar cap revisió d'exàmen per matitzar els criteris d'avaluació, no fos cas que s'ho repensessin :)