Què farem avui?

Tot i que resulta difícil perfilar la manera com estaven organitzades les meves classes de llengües, podríem dir que he tingut bàsicament dos models de planificació. Un amb un enfocament més comunicatiu i pragmàtic i, l'altre amb una visió més mecànica i programada.

Pel que fa a les activitats que feiem a les classes de llengua de l'escola primària, es seguia una programació organitzada en 4 passos: fer un recordatori comú d'allò que havíem treballat a la classe anterior; corregir els deures contrarestant respostes; presentar el nou ítem a treballar; treballar el nou ítem amb exercicis per parelles o equips i, finalment, realitzar individualment altres exercicis a casa que es corregirien a la classe següent col·lectivament.

Recordo que a les classes es seguia un mètode deductiu, sobretot quan el que calia aprendre eren nocions de gramàtica i sintaxi. Tanmateix, tots aquests passos del mètode deductiu: l'explicació de la norma, la mostra d'exemples, l'aplicació amb exercicis i avaluació; es feien d'una manera interactiva i col·lectiva. És cert que eren classes molt pautades i mecàniques però alhora també es feien a través de pràctiques comunicatives i obertes. Tot i que el docent dirigia l'activitat, es deixava també molta llibertat perquè l'alumnat digués la seva --saltant de la expressió oral a l'expressió escrita-- i així poder experimentar amb la llengua de manera integrada i contextualitzada. A l'escola molts mestres elaboravem els seus pròpis materials i sovint feien activitats que duraven setmanes. Per exemple, les sortides al teatre: primer el mestre ens presentava els textos previs al que desprès veuriem com a espectadors, seguidament preparàvem les preguntes que li voliem fer a la companyia de teatre, després anàvem a gaudir de l'espectacle i del col·loqui posterior, i finalment a l'aula, plasmàvem allò que havíem après amb un treball escrit.

Aquí teniu un dels treballs per projectes que feiem a català. Un cop vista l'obra, a classe havíem de contestar a unes preguntes sobre el que havíem vist. Recordo que les preguntes eren molt obertes i reflexives: explica l'argument de la història que més t'ha agradat, quines conclusions en treus?, què és el t'ha sobtat més de l'espectacle?, quin recurs teatral. 

Quant al model de planificació de l'institut, recordo que les activitats de les classes eren la repetició exacta de les classes anteriors, és a dir, primerament, presentació d'ítems nous amb el suport del llibre de text o dossier; seguidament, exercicis per pràcticar individualment i en silenci i, finalment, lliurament de la tasca per al professor/a i retornats els exercicis corregits pel professor/a. Sempre la mateixa rutina, una repetició mecànica d'estructures lingüístiques; a vegades penso que vaig patir un deja-vu de 4 anys --quin avorriment, per favor!

En aquelles classes el docent controlava totalment les activitats seguint "a raja tabla" el mètode deductiu: explicació norma, exemples, exercicis aplicats a la norma, avaluació. Per tant, amb aquesta planificació tan adoctrinada, no hi havia gaire espai per als aprenents i les seves reflexions, tot era aplicar la norma i saber l'excepció. A més, s'avaluava si havíem après l'objectiu mitjançant la correcció d'exercicicis de manera autoavaluada o bé amb un feedback de marques  vermelles del professorat.

A les classes de l'institut molt poques vegades feiem activitats on els aprenents tinguéssin un rol més protagonista del seu procés d'aprenentatge. Les activitats tenien una visió molt reduccionista de la llengua sense integració de les habilitats lingüístiques: llegir, escoltar, conversar o escriure; ja que bàsicament feiem activitats d'ortografia i sintaxi. Quant a la presentació d'ítems, no es presentava de manera contextualitzada, la qual cosa desmotivava bastant seguir amb la classe i jo que em considero una aprenent cinestèsica que aprèn quan manipula i s'involucra personalment en allò que fa, no us podeu imaginar els planetes imaginaris que vaig visitar durant anys en aquelles classes de llengües.

Com podeu veure només són exercicis de sintaxi i normativa. Que està molt bé tenir una base sòlida de la gramàtica prescriptiva i la seva estructura canònica, però a la vida real l'ús que se'n fa de les llengües va més enllà: hi ha metàfores, entonacions, ironies, noves construccions, etc.

Finalment, per acabar aquesta entrada amb positivisme, us voldria presentar el model de pogramació que vaig tenir a l'Escola Oficial d'Idioma (EOI) en tots els cursos. Un model de planificació de les activitats pragmàtic, integrador i comunicatiu. Les classes sempre es començaven amb una activitat divertida i motivadora per escalfar motors, seguidament el professor/a ens presentava els nous ítems a treballar aquell dia, després ho treballàvem amb activitats principalment per parelles o en equips i, finalment, per acabar mostravem allò que havíem après amb una tasca comunicativa final. Tant la presentació dels nous ítems com la realització de les pràctiques es feien des d'una visió més holística i integradora. El docent mostrava el nou ítem de manera contextualitzada i en sistemes de representacions diferents (vídeos, audios, relat d'anècdotes, esquemes, etc.) perquè l'aprenent pogués processar el contingut i aplicar-lo a diferents situacions més fàcilment.

En aquesta EOI les activitats i pràctiques s'adequaven a les necessitats de l'alumnat, l'aprenent sabia perquè estava realitzant aquella activitat i no una altra. Per aprendre els nous ítems, els estudiants seguíem un mètode de caire més inductiu, és a dir, l'alumne era qui es trencava el cap per trobar la norma i endevinar la funció que adquireix en situacions diferents però sempra amb la guia, evidentment, del docent. Tanmateix, el rol del docent no era tenir el control absolut de les activitats a l'aula sinó més aviat dirigir-les per guiar a l'alumne cap a l'objectiu prestablert. Al principi de la classe, el docent tenia més potestat però a mesura que anava avançant la classe aquest anava deixant més autonomia i protagonisme als alumnes, deixant el desenvolupament de l'activitat plenament a mans dels aprenents.

Des de la meva experiència com a alumna de llengües, crec que es important triar quines són les activitats més apropiades per treballar uns continguts o uns altres. És important doncs, tenir un ventall ampli d'activitats que treballin la llengua de manera integrada i contextualitzada, sense oblidar els estils d'aprenentatge dels alumnes, és dir, tenint en compte com poden reconèixer i entendre millor el contingut sense desmotivar-los.