En fi, haig de dir que això de construir un blog utilitzant les noves tecnologies, no ha estat tan malament com em pensava. Realment, estic una mica sorpresa de mi mateixa ara quan veig el blog amb tants colorins, fotografies, imatges, vídeos...puc dir que fins i tot m'he divertit construint-lo.
Suposo que molts de vosaltres que potser no em coneixeu tant ( i que és difícil fer-ho sense un Facebook o un Twitter pel mig) pensareu que no hi ha per tant construir un blog. Bé, això és discutible...i perquè us feu una idea de la meva identitat visitant-immigrant, a continuació us mostraré una mica del background --tecnològicament parlant--que tinc:
L'autora d'aquest blog (ho sigui la present escrivint) va néixer en l'era analògica dels inicis, ben iniciats dels 80. A casa seva, els instruments més innovadors que tenien era la super8 (gravadora de vídeo amb cinta de pel·lícula de 8mm) i la batedora per fer purés. El reproductor de vídeo VHS va venir desprès, quan tenia 8 anys i aquest nou aparell a casa dels Gils va esdevenir "lo más" del momento. La família al completo va trigar dos dies a descobrir que aquell instrument tan sofisticat podía fer talls de gravació i així saltar-nos els anuncis televisius quan gravaven un peliculón emès per televisió. Dues setmanes més tard, els Gils també van descobrir que el botó prohibit per a les cintes de vídeos llogades al videoclub era el botó REC . Pobres pares!, les vegades que van haver d'excusar-se al videoclub per portar-los un remix de les pelis d'Indiana Jones i la sèrie Barrio Sèsamo, amb Espinete com a protagonista. Però, realment allò que realment va canviar les seves vides --encara no sé si per bé o malament-- va ser l'arribada del primer ordinador i una cosa que feia un soroll gereegersgsffsfsfsushwrtefqvsvsbffrrxzwyhjj quan s'engejava (estic parlant del router). I és clar, la família es va haver d'adaptar ràpidament a nous mecanismes d'escriure, d'enviar-se cartes, de buscar informació, de veure més món sense aixecar-te de la cadira...tot un impacte dins el nucli familiar.
 |
| Per als qui no estigueu familiaritzats aquí teniu el model super8 i els seu projector en versió adulta (a dalt) i el model super8 i el seu projector en versió infantil (a baix). Mare meva!, en quines condicions més retro vivíem. |
 |
|
Aquest és un model semblant d'ordinador que
utilitzàvem a l'escola -- no és broma. A cinquè d'EGB començaven a
familiartitzar-nos amb aquestes noves tecnologies en l'assignatura
d'informàtica. Allà feiem bàsicament jocs i ens escrivíem amb un mariner de
la Vendeé Globe mitjançant una nova via de comunicació anomenada
Internet.
|
Bé, amb aquest background exposat, us podeu fer una idea de com vaig patir l'arribada a la universitat l'any 2010. Aproximar-me als misteris i abismes de l' EVA va ser dur, molt dur. Recordo que en un dels primers dies de classe ens van introduir un programa anomenat Moodle. Que dimonis és això? Que m'esteu dient, que haig de comunicar-me amb la resta de la comunitat acadèmica a través de fòrums i correus electrònics en una interfície delimitada? Que haig de buscar la informació navegant per repositoris, bases de dades, revistes electròniques, etc.? Que haig de penjar els treballs a través d'una bústia virtual sense pestanyetes ni segells? Aquí no sobrevivo...
Bé, els principis com ja sabeu sempre són durs, ens costa adaptar-nos als canvis, però poc a poc, sense adonar-se, una es va fent turista, després visitant i, algun dia encara mooooolt llunyà, resident. Tot i que, espero mantenir la doble residència analògica on els carrets, els molinets de cafè i les màquines d'escriure puguin viure amb el reconeixement que es mereixen. Moltes emocions i sensacions s'han perdut amb la seva extinció.
En fi, tripulants, mariners, corsaris, pirates i la resta d'indefinits, aquest vaixell s'acomiada, ha de continuar la seva travessa avançant cap a nous horitzons. La petita embarcació se'n torna a la mar a la cerca de nous tresors, canviant els rumbs i les direccions, transformant paisatges i punts de mira, reinventant-se dia a dia com l'aprenentatge, com les relacions entre persones, com les llengües, com nosaltres...
Un plaer compartir, camarades.
2 comentaris:
Hola Anna! Abans de tot dir que m'ha agradat molt el teu blog, m'ha agradat molt llegir les teves experiències! M'ha fet molta gràcia llegint la teva entrada, perquè m'ha recordat molt als meus pares, que pobres, amb les noves tecnologies no s'enteren de res i ara sóc jo qui els he d'ensenyar com funciona l'ordinador i el món d'Internet, hem fet un canvi de rol jaja! També recordo que quan vaig utilitzar per primer cop el moodle, a Batxillerat, no m'enterava de res i tot em semblava molt sorprenent, no sabia com s'utilitzava ni res! Però ara és veritat que no podria viure sense aquestes eines.
Hahhaha m'he pixat de riure amb això de la batedora. Quina gràcia, tot el que expliques. La veritat és que, clar, la meva generació estem tan acostumats a tot això de les tecnologies, que no recordem que fa quatre dies tot això no anava així.
Mira, jo que vist amb els meus avis em dedico a parlar amb ells perquè m'expliquin coses de quan eren petits. Saps que al carrer on vivíem era de terra i hi passaven cabres i vaques que anaven a l'escorxador? Però si és el carrer Aragó, en plena Eixampla! I a les neveres cada dia els havies de posar gel, que repartien per les cases. Clar, els meu avis "al·lucinen pepinillos" amb les noves tecnologies i sovint em vénen amb preguntes de l'estil: "nena, tu que saps fer anar l'ordinador, em podries gravar una pel·lícula que faran aquesta nit?" xD Pobres, els va fer una impressió quan vam fer Skype amb ells des de Mallorca...!
En fi, està clar que tu estàs molt més avançada que els meus avis (ara no et pensessis que amb la parrafada que t'he escrit t'estava dient vella), però està clar que tot això de les tencologies va molt aviat i els que hem nascut fa menys ens hi adaptem molt més ràpid que d'altres persones amb més edat (i experiència a la vida). Ara, també he de dir que conec senyores de 60 anys amb compte a facebook, correu electrònic, que llegeixen el diari en línia. Si és que...
Molt interessant el teu blog, Anna. M'ha agradat molt :)
Publica un comentari a l'entrada